Malgrat la submissió a un Estat poc o gens còmplice i malgrat l’absència de recursos naturals importants, la història de l’economia catalana del segle XX és una història d’èxit. Molt més que la història política. Francesc Cabana ho exemplifica en deu èxits col·lectius, aconseguits per gent concreta en situacions concretes: els empresaris del cotó, la ‘berguedana’ i l’espionatge de Carles Ardit; el cas escandalós de la Hispano Suïssa; la Caixa o el procés de ‘bancarització’; el gas natural i l’obstinació profètica de Pere Duran Farell; la llana de Terrassa i Sabadell; la indústria alimentària i els daus de caldo; l’excel·lència de vins i caves i la rivalitat xampanyera, etcètera.