CAIXA DE PENSIONS (1936-1945), LA

En aquest llibre, l?autor destaca els esforços de la Direcció i els treballadors de la Caixa per fer front al caos derivat de la insurrecció militar i la consegüent revolució social. Les mostres del que va succeir en les diverses oficines de la Caixa a Catalunya i les Balears durant la Guerra Civil, posen en relleu les dificultats de tota mena i la greu situació que varen patir els empleats i els clients de l?Entitat. Tanmateix, la fi del conflicte militar no va significar un alleujament, sinó tot al contrari: el fet d?haver-se mantingut amb normalitat dins el territori fidel a la República va suposar per a la Caixa i la seva gent un llarg i penós període de persecució, depuració de responsabilitats i inhabilitacions. La resposta contundent, amb una repressió implacable, va recaure sobre la Caixa en general, i sobre els seus treballadors en particular, amb la separació dels seus càrrecs i fins i tot amb un consell de guerra al seu director general, el doctor Josep Maria Boix. Sense oblidar els cent tretze empleats sancionats, dels quals cinquanta-un foren acomiadats. A més, la Caixa com a Institució, amb un Consell triat des del nou poder en base a les afinitats i la fidelitat ideològica amb el «Nuevo Estado», patí la mutilació d?una de les línies d?actuació senyeres del fundador Francesc Moragas, com fou la pèrdua de la gestió a Catalunya i les illes Balears de l?Assegurança Social Obligatòria.