HISTORIA DELS HOMES, LA

La història ha estat utilitzada, sobretot, per legitimar l'ordre polític i social vigent, i això ha fet cristal.litzar una concepció de la història que proposa un model únic d'evolució humana: el que neix de la idea que tot es produeix fatalment, mecànicament, en un ascens ininterromput que porta l'home des de les cavernes prehistòriques fins a la incerta glòria de la postmodernitat. Per aquesta mena d'història arrapada a la mitologia del progrés, tot allò que no encaixa en el seu esquema és menyspreat bé com una aberració bé com una utopia.


Fontana desmunta les fal.làcies d'aquesta concepció lineal de la història per tal de recordar-nos les enormes forces que hi han restat atrapades i que una història no lineal ens permetria de recuperar: el pes real de les aportacions culturals del pobles no europeus, el paper de les dones, la racionalitat de projectes alternatius que van ser arraconats sense explorar les possibilitats de futur que contenien, la política dels subalterns, la importància de la cultura de les classes populars...