CRISI COM A TRIOMF DEL CAPITALISME, LA

El sistema capitalista ha estat assumit pel conjunt de les societats occidentals com un model d'organització natural. El triomf del capitalisme és vist, doncs, com el resultat inevitable i sense alternatives del progrés, que ha deixat obsoletes la resta de vies possibles. Amb aquesta visió, la crisi de l'última dècada ha estat únicament un parèntesi momentani del progrés i ha estat ocasionada pels problemes naturals de l'economia.
A partir de múltiples perspectives, Josep Fontana impugna aquesta visió dominant i fa evident que la crisi de principi de segle XXI, originada per decisions polítiques, és una etapa més dins un procés més llarg iniciat els anys setanta del segle XX: la gran divergència. És a dir, a partir de la Revolució Russa de 1917, i especialment després de la fi de la Segona Guerra Mundial, la por d'una possible revolució portà les classes dominants dels estats occidentals a fer unes concessions en el terreny social que, arran dels primers indicis d'esgotament de la Unió Soviètica els anys setanta, començaren a ser desmantellades. La crisi d'aquesta última dècada ha estat, doncs, la culminació d'aquest procés de destrucció de l'estat del benestar i la prova més evident del triomf d'un capitalisme desenfrenat.
En els dotze textos aplegats en aquest volum, Fontana s'ocupa d'alguns dels moments més crítics i decisius d'aquests últims cent anys per a explicar-nos on som, on ens trobem, en aquest començament de segle XXI, com hem arribat fins aquí i què en queda, de les velles utopies revolucionàries; què en queda, del missatge alliberador i solidari, tantes vegades derrotat i tantes altres revifat i renovat.