Un vespre, ja tard, tafanejant entre els prestatges de la biblioteca del seu pare, una noia troba un estrany llibre antic i unes quantes cartes groguenques. Les cartes van encapçalades per un enigmàtic "Benvolgut i malaurat successor..." que immediatament la capbussen en un món totalment impensable, un laberint on els secrets sobre el passat del seu pare i el misteriós destí de la seva mare queden connectats amb un inconcebible maligne que s'amaga a les profunditats de la història.Generacions d'historiadors han arriscat la seva reputació acadèmica, la seva salut i fins i tot la vida per saber què hi ha de veritat en la figura de Vlad l'Empalador, el sobirà medieval real a partir del bàrbar regnat del qual n'han sorgit les fonts de la llegenda del comte Dràcula. Ara, una dona jove pren el relleu en aquesta difícil recerca. De ciutat en ciutat, en antics monestirs, biblioteques recòndites i arxius clandestins de tot Europa, poc a poc va emergent la terrible veritat sobre l'obscur regnat de Vlad l'Empalador i sobre un temps de pactes que pot ser que hagin mantingut viu aquest terrible món a través dels segles.Elizabeth Kostova (Connecticut, 1964) ha esmerçat deu anys de recerca i documentació per escriure L'Historiador, un relat intrincat ple de misteri i suspens que ha suposat el seu debut literari. Estudiant de Yale i de la Universitat de Michigan, Elizabeth Kostova va guanyar amb el projecte de L'historiador el premi Hopwood que s'atorga a una novel·la en procés d'escriptura. La maduresa literària i el brillant talent narratiu de l'autora han creat gran expectativa entre editors, crítics i lectors de tot el món, i han convertit L'historiador en una de les novel·les més esperades de l'any. Està en curs de publicació en vint-i-vuit països i Sony Pictures ja n'ha comprat els drets per fer-ne una pel·lícula."La comparació amb El codi da Vinci no és un mer reclam publicitari, ja que L'Historiador també fa referència a una obra d'art i té components llegendaris. Però em fa l'efecte que a Elizabeth Kostova no li farà gaire gràcia, perquè l'autor sempre desitja que la seva novel·la tingui una vida pròpia independent del ressò d'altres llibres, i sens dubte L'historiador ho mereix i ho aconseguirà," Arthur Reagan, editor de Little BrownA TU, LECTOR AMATENT, ET CONFIO LA MEVA HISTÒRIA benvolgut i malaurat successor, és aclaparat per un profund pesar que us imagino, sigueu qui sigueu, llegint la relació dels fets que m'he vist obligat a deixar escrits. En part, sento pesar per mi mateix, ja que si aquest escrit és a les vostres mans, significa que jo segurament estic corrent algun perill, potser seré mort, o fins i tot pitjor. Però el meu pesar també és per vós, amic meu tot i que encara desconegut, perquè només algú que necessiti disposar d'aquesta vil informació, pot estar llegint aquesta carta. Si no sou el meu successor en algun altre sentit, no tingueu cap mena de dubte que aviat sereu el meu hereu. I creieu-me si us dic que em sento profundament trasbalsat d'haver llegat a algun altre ésser humà la meva experiència, potser increïble, del mal.No sabria dir-vos per quina raó la vaig heretar jo, però espero descobrir-ho algun dia, potser ho faré en el curs d'aquesta relació o potser en el transcurs d'esdeveniments posteriors...