En ple segle XVIII la família francesa Lapayesse fundà la fàbrica tèxtil més important del País Valencià a Vinalesa, gràcies a la força motriu de l’aigua de la séquia de Montcada. Aquesta fàbrica de la ruta de la seda va ser venuda a l’irlandès Thomas Trenor, que va passar de fabricar seda a espart ...
Ancho:
135
cm
Largo:
210
cm
Peso:
415 gr
Pas disponible
20,00 €
Descripcion
ISBN :978-84-18618-57-4
DataEdicion :01/04/2023
AnEdicion :2023
Idiòma :Catalán
Autores :GARCIA DEVÍS, VICENT/PÉREZ DUATO, PAU
NumeroPaginas :288
Colleccion :RECERCA I PENSAMENT
NombreColleccion :112
En ple segle XVIII la família francesa Lapayesse fundà la fàbrica tèxtil més important del País Valencià a Vinalesa, gràcies a la força motriu de l’aigua de la séquia de Montcada. Aquesta fàbrica de la ruta de la seda va ser venuda a l’irlandès Thomas Trenor, que va passar de fabricar seda a espart i jute. Primer amb el vapor i després amb l’electricitat. A mitjan segle XIX, el català Miquel Nolla es casà amb Joana Sagrera, que pertanyia a una rica família establerta a València. En tindre descendència, Nolla va tancar l’esposa en un manicomi i es quedà amb les propietats de Meliana, on construí una fàbrica de mosaics que s’exportaven per Europa. Completant el triangle industrial, a Foios, una família de jueus alemanys, els Bacharach, inauguren una fàbrica de sacs de jute l’any 1926, destinats a l’exportació de productes agrícoles. L’arribada dels aventurers va bastir una teranyina industrial a la comarca. Tanmateix, el procés d’industrialització va comportar l’aparició d’un sindicalisme obrer, especialment arran de les reformes republicanes dels anys trenta del segle XX. Ací, els subalterns trobaren un context idoni per reprendre una lluita de classes —o de dominació— que provenia dels anys de la Restauració. Els privilegis de les elits trontollaren com mai, però es resistiren de manera hostil als canvis legals. Als carrers, la crispació va anar in crescendo: irregularitats en els comicis, tensions anticlericals, vagues, acomiadaments, detencions o accions armades foren el més usual. Una escalada bel·ligerant que augmentà després del colp d’estat del 1936, quan es crearen una multiplicitat de «micropoders» que pugnaren pel control de la rereguarda. Tot plegat, la lluita de classes va finalitzar en 1939, amb la derrota i el càstig dels qui s’havien enfrontat a les classes dominants.
Aqueste luòc web almacena de donadas coma cookies per abilitar la foncionalitat de besonh del luòc, d'inclusas analisis e personalización. Pòt cambiar la siá configuracion en quin moment que siá o acceptar la configuracion predeterminada.
Las cookies de besonh ajudan a far una pagina web utilizable en activant de foncions basicas coma la navegacion en la pagina e l'accès dins d'airals segurs de la pagina web. La pagina web pòt pas foncionar adeqüatament sens aquestas cookies.
Personalización
Las cookies de personalización permeton a la pagina web remembrar informacion que càmbia la forma en que la pagina se compòrta o l'aspècte qu'a, coma lo sieu idiòma preferit o la region que vos se trobatz en el.
Analisi
Las cookies estatisticas ajudan als proprietaris de paginas web a comprene cossí interactúan los visitants amb las paginas web en amassant e en proporcionant informacion de forma anonima.
Marqueting
Las cookies de marqueting s'utilizan per rastrear als visitants en las paginas web. L'intencion es mostrar anóncias considerablas e atractiuas per l'usatgièr individual, e doncas, mai valiosos pels editors e de tresens anonciaires.