Ens trobem en una Ciutat Eterna liderada per en Hunter, amb el Comodor retirat en un segon terme però atent a tot el que passa. Hi ha una calma aparent, perquè en Hunter projecta una imatge de líder modern, bonàs, pietós. La mena de persona que fa “el que s’ha de fer” de la millor manera possible i t’estalvia els detalls perquè no val la pena que hi perdis el temps.
El bénestar a Ciutat Eterna ha pujat i s’han acabat les Llaurades que tan desagradables resultaven per a molts Eterns. Viuen en una mena de Món Feliç on tothom va a la seva i on no cal preguntar-se què està passant realment.
Perquè, evidentment, segueixen morint Breus. Però aquesta vegada de manera silenciosa. En Hunter ha après que el poder ha d’esclafar en silenci perquè, tard o d’hora, els humans (per molt bé que visquin) tendeixen a tenir remordiments. El coneixement és molt perillós i en Hunter centrarà gran part dels seus esforços en impulsar el desconeixement i en acabar amb qualsevol Etern sospitós de desviar-se del seu Món Feliç.
Com esfondraran l’Anne, en Clive i l’Ester el sistema ideat per en Hunter? Com ho viurà el Comodor des del seu retir?