ALBI

"He escrit vàries obres però la intensa fruïció que he sentit al compondre aquesta novel·leta intitulada Albi no la podria pas explicar." Pocs anys abans de morir, Juli Vallmitjana (1873-1937) escriu Albi, que avui es publica per primera vegada. Molt diferent de la seva narrativa anterior (com La Xava, Sota Montjuïc, De la raça que es perd) i del seu teatre (més de vint obres), és una història plena de tendresa en un poblet de vora mar, de quan els pescadors encara anaven a la vela, amb pàgines inoblidables com la fulgurant visió de la pesca a l’encesa o una divertida escena de navegació amb mal temps. Un nen abandonat explica la seva vida en primera persona, amb senzillesa i seguretat, entre un grup de personatges esbossats amb precisió i que a mesura que la novel·la avança van agafant molt de relleu i escalf. Sembla una història de bons i dolents però no hi ha dolents, el mal és la pobresa, la mala sort, els malentesos. Datada el 1932 i dedicada a la seva esposa, és el testament espiritual de l’autor. El llenguatge d’en mar i la manera descarada i eficaç de Vallmitjana donen vida i caràcter a aquest cant a l’amor, al seny, a la bondat i a les dificultats del fer-se gran: "Vaig passar un hivern agradós, i això que sentia més el fred que en altres hiverns, i és que ja anava massa abrigat, havia anat perdent aquella natural resistència dels que no saben amb què ni on abrigar-se". L'autor compleix tot el que promet a la seva extraordinària explicació dedicatòria.