HISTORIES DE SOLDATS

De Thoreau a Whitman, de Melville a Henry James, gairebé cap escriptor nord-americà no va mantenir la neutralitat en la Guerra de Secessió, que, juntament amb la conquesta de l'Oest, va conformar els actuals Estats Units d'Amèrica. Però es poden comptar amb els dits d'una mà els escriptors que van prendre les armes per defensar els seus ideals. Al Sud, Twain va formar part d'una tropa irregular confederada durant dues setmanes, per després allunyar-se del conflicte. Al Nord, per contra, Ambrose Bierce va participar en la guerra de manera activa i dilatada sota la bandera de la Unió.

L'escenari bèl·lic d'aquests relats, descrits amb l'efectivitat només a l'abast d'un periodista que ha estat a primera línia de foc com el mateix Bierce, emmarca tota una sèrie de conflictes personals derivats de la crueltat i la fatalitat d'un conflicte fratricida. No hi ha èpica ni heroïcitat, sinó batalles íntimes d'uns personatges llançats a la força destructiva de la tenebra. Tampoc no hi manca l'humor negre ni un toc de gènere fantàstic, tan propi de la ploma esmolada de l'autor com de la naturalesa delirant d'una guerra. Bierce ens mostra com des de la base de la violència es va constituir una nació.

Ambrose Bierce (1842-1914) va ser periodista, editorialista i escriptor nord-americà. Dotat d'un sentit de l'humor tan radical i corrosiu com clarivident i enginyós, és conegut sobretot pel seu Diccionari del diable, un hilarant recull de definicions i aforismes que ja formen part de la història de la literatura. Però no només: Bierce és un dels més grans contistes nord-americans de tots els temps, com demostren aquests relats que ara presentem, que formen part del volum Tales of Soldiers and Civilians, escrit vint-i-cinc anys després de la fi de la guerra. La influència de Bierce és de tal magnitud que ressona en autors tan dispars com H. P. Lovecraft o Kurt Vonnegut.

Diu la llegenda que, fins i tot després de ser afusellat contra un mur del cementiri de la vila de Sierra Mojada (Mèxic), el vell gringo reia. Se suposa que aquell home que volia fer la revolució al costat de Pancho Villa era Ambrose Bierce.