Jo podria haver mort en aquell balcó d’un sisè, caminant
sobre la barana. El buit, quan s’atansa, s’arruga
igual que un cor, i et dediques a tibar-lo.
El traç carbó del tren es destinta en via morta,
tot el que es tanca davant s’obre darrere.
La veritat, si ho és, és immòbil, un llibre obert
boca avall, com una teulada, i a sota els mots,
els crits dels quals els altres crits es desentenen.
Dels germans va morir primer qui més volia viure.
Has de callar perquè t’escoltin, com una mar que es para.
«Pedal de l’home mort», de Txema Martínez
Txema Martínez (Lleida, 1972) ha publicat els llibres de poemes Ulls d’ombra (1997), La nit sense
alba (2000), Sentit (2003), L’arrel i la pluja (2008), Dol (premi Josep Maria Llompart-Cavall Verd de
l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana al millor llibre de poemes del 2012) i Maria (2020), a
més d’algunes plaquettes, com ara Kommos (en versions eslovena i anglesa). Ha obtingut, entre d’altres,
els premis Salvador Espriu, Màrius Torres, Joan Alcover-Ciutat de Palma, Ausiàs March de Gandia,
Jocs Florals de Barcelona i Carles Riba. Va reunir una tria dels seus articles de premsa a Les cendres
(Moll, 2005). Ha traduït al català tots els sonets de Shakespeare (premi Jordi Domènech, 2010) i la
poesia completa d’Edgar A. Poe (2016). Poemes seus han estat traduïts a una quinzena d’idiomes i
publicats en revistes, antologies o en diversos suports digitals. Antonio Cabrera va seleccionar i traduir
al castellà una seixantena dels seus poemes (En ausencia).
