«Propostes i il·lusions per al país que jo vull»
Josep-Lluís Carod-Rovira hi té molt a dir, en la política catalana actual. En aquest llibre repassa el moment polític i social català i qüestiona l'herència hipotecada que deixen els seus principals dirigents. Carod-Rovira proposa un nou model de país i de catalanisme, basats en el benestar, el progrés, l'equilibri territorial del país, la voluntat d'integració i la diferència com a valor de convivència. És a dir, una societat en què les persones tinguin un autèntic protagonisme.
En aquest nou model per al segle XXI, amb la sobirnaia a l'horitzó, Catalunya no depèn de ningú. O, dit d'una altra manera, depèn dels catalans. El país no pot estar condicionat pel seu passat ni pel seu present, i la seva configuració futura és, només, a les mans dels ciutadans.
Josep-Lluís Carod-Rovira
Va néixer a Cambrils el 1952. Llicenciat en Filologia Catalana, ha estat professor a l'Escola Universitària de Tarragona, tècnic superior de planificació lingüística de la Generalitat, professor de la Universitat Catalana d'Estiu i vicepresident d'aquesta. Cap de Cultura a Tarragona, amb el conseller M. Cahner, va presidir-hi Òmnium Cultural. Membre de nombroses entitats i associacions, és casteller de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona.
És autor de llibres com «Rovira i Virgili i la qüestió nacional» i «Marcel·lí Domingo. De l'escola a la República», i, en col·laboració, «El nacionalisme català a la fi del segle XX». Ha publicat els assaigs polítics «Tornar amb la gent» i «Jubilar la transició». Col·laborador habitual en els mitjans de comunicació, ha rebut premis de periodisme i assaig històric.
El 1973 va ser detingut i empresonat, en la caiguda dels 113 membres de l'Assemblea de Catalunya. Militant de l'esquerra independentista, durant el franquisme va pertànyer al Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans, i en recuperar-se la Generalitat estatutària va ser fundador i membre de Nacionalistes d'Esquerra (1979), fins que ingressà a ERC (1987). Diputat al Parlament de Catalunya des de 1988, és president del Grup Parlamentari d'ERC. És secretari general d'aquest partit des de 1996 i l'ha convertit en una veritable opció de govern, representant un nou catalanisme, integrador, social i modern.